Farinera i Casa Teixidor. Girona

''Fins i tot les teulades i la cúpula seran blanques ¡Tot nevat! Vull que sigui realment la casa de les farines''. Rafael Masó i Valentí
Carrer Santa Eugènia, 42. Girona
L'industrial Alfons Teixidor encarregar,l'any 1910, a l'arquitecte gironi Rafael Masó i Valentì  una de les obres que es convertiria en la mes emblemàtica de l'arquitecte i  la més representativa del modernisme a la ciutat de Girona. L'obra està  integrada per l'habitatge de la família Teixidor, el cos d'oficines i les naus industrials, destinades a farinera i magatzems . La funció de l'edifici es revela des de l'exterior, tal com va deixar escrit el mateix arquitecte, ''Fins i tot les teulades i la cúpula seran blanques ¡Tot nevat! Vull que sigui realment la casa de les farines''. Les peces de majòlica ( ceràmica amb un acabat vidriós especial)  blanca del taller d'Antoni Serra i les escates dels germans Coromina permeten a l'arquitecte materialitzar aquestes paraules. Fou construït en diverses etapes per un jove Masó a finals del modernisme, amb influències de Gaudí, de Makintosh i de la Sezession vienesa. Els pinacles arrodonits en forma d'espigues de blat, els revestiments de rajola blanca i el color blanc de les façanes abans de la restauració, al·ludeixen directament la idea de muntanyes de farina.
Ha estat restaurat fa pocs anys i actualment és la seu de l'empresa editora del diari El Punt.
Detall del fanal blau i l'acces a l'antiga vivenda dels Teixidor
La majòlica (ceràmica amb un acabat vidriós especial), present en tot l'edifici.
Els vitralls de Rigalt
La pedra de la planta baixa, amb diferents jocs de formes i textures d'acabat
L'estucat de la resta de paraments, sobre el qual destaca la rajola blanca, amb nombroses formes, relleus i detalls decoratius.
Actualment és la seu de l'empresa editora del diari El Punt.

Molt a prop d'aquí, l'industrial Alfons Teixidor també li va fer l'encàrrec el 1918, al mateix arquitecte, la casa Teixidor.
CASA TEIXIDOR
Carrer Santa Eugènia, 19. Girona
Casa Teixidor de l'arquitecte Rafael Masó i Valentí (1880-1935).
Coneguda popularment com "Casa de la Punxa", en referència a l'element més contundent de l'edifici, la torre del xamfrà, va ser concebuda com un bloc de pisos de lloguer que formava part d'un conjunt de naus i dependències de la Farinera Teixidor. La torre amb coberta d'escates de ceràmica vidriada és una reminiscència modernista, estil superat a la resta de la construcció, que es caracteritza per l'avantguardista simplificació formal en el tractament de la façana.
L'adquisició per a seu pròpia del Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona, el 1979, va comportar la restauració del malmès edifici.
Coneguda popularment com "Casa de la Punxa", en referència a l'element més contundent de l'edifici.
Coberta d'escates de ceràmica vidriada. 

Casa Rialp

RUTA MODERNISTA. Element 100
 Carrer Dominics, 14. Barcelona

Casa residencial de 1908 obra de l'arquitecte, nascut a Reus i colaborador de Gaudí,   Joan Rubió i Bellvé,  amb un interessant treball de maó vist i murs de maçoneria. El maó forma els enquadraments de les finestres, les columnes salomòniques i l'aler de la balconada angular, la torre mirador. Tanmateix destacarem la marquesina de ceramica vidriada de l'entrada al conjunt per el carrer dels Dominics. A l’interior  es troben les pintures de Joaquim Torres García, pintor uruguaià. 
Una potent torre-mirador
En aquest aler ens torna a demostrar l'arquitecte les seves grans qualitats de dissenyador
La marquesina de l'entrada també d'un bonic disseny.
La residència vista des del  carrer Melilla.

Torre Unifamiliar

RUTA MODERNISTA. Element 99
 Carrer Cister, 25. Barcelona
L'obra es de l'any 1907 i el seu autor desconegut. Les principals característica de la façana són la torrassa mirador amb cúpula, els  motius florals i curvilinis i les seves vidrieres mosaic. També són de destacar les baranes  que decoren el terrat i emmarquen el gravat de l'any de construcció de la casa. Falsos carreus ornamentan les façanes.
L'any 1982 es van rodar diverses escenes destacades de la pel · lícula "La plaça del diamant", pel · lícula inspirada en el llibre del mateix títol de l'escriptora Mercè Rodoreda.
Actualment l'edifici acull el cafè restaurant 1907    
 El capcer de la façana del carrer Melilla ens testimonia l'any de construcció.
 Façana del carrer Cister. 
Motius florals en les seves obertures

Casa Muley-Afid

RUTA MODERNISTA. Element 93
 Passeig de la Bonanova, 55. Barcelona

El sultà Muley Afid, fill de Hassan I i califa de Marraqueix que el 1908 i que, en acabar una lluita fratricida pel llegat del su pare, es va exiliar a Barcelona i després de viure durant temps al desaparegut Hotel Oriente, encarregar al 1911 a l'arquitecte Puig i Cadafalch una casa al passeig Bonanova per la seva residència, que va ser acabada en 1914. Es tracta d'un edifici aïllat envoltat d'un jardí amb planta baixa i pis, amb terrasses i miradors, coronada per una torre que domina el conjunt residencial. Decorada amb blanques parets, l'arquitecte les complementa  usant el maó, juntament amb les teules vidriades de color verd i els plafons esgrafiats damunt les obertures, especialment a la tribuna decorada amb columnes salomòniques de maó. A l'interior, hi ha una sala al pis superior amb un fris amb imatges de nens jugant, gent a la platja, uns joves jugant a futbol, escenes d'equitació, curses de cotxes, motius de casera, el vol de l'avió, el joc de billar i els escacs. Es tracta d'unes pintures al fresc d'autor desconegut, tot i que s'han atribuït a Opisso, que durant la restauració de l'edifici es varen arrencar i traspassar a plafons. Un cop reinaugurada la casa, els plafons ocupen la ubicació original.

Tribuna decorada amb columnes salomòniques de maó.
Residencia envoltada d'un jardí
Decorada amb parets blanques, esgrafiats i maó vermell
La façana principal en detall
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...