Casa Fortuny. Vilafranca del Penedès.

 Rambla de Nostre Senyora, 11-13. Vilafranca

Edifici construït l'any 1909 per l'arquitecte Santiago Güell, durant el que s'ha denominat com el ple modernisme a Vilafranca. La casa es desdoble en dos trams de diferents alturas, i una orla ressegueix verticalment la façana i divideix el parament en dues parts. Hi destaca una tribuna amb aplicacions de ceràmica vidrada, vitralls de colors i ferro forjat. La Casa Fortuny conserva encara elements prou importants com per a testimoniar la importància del seu origen, destacant el vestíbul amb escala, columnes de pedra, les sales principals que es mantenen i la façana que sense cap ornamentació especial té un caràcter singular, que la relaciona amb altres de l’època.
 
 Tribuna amb aplicacions de ceràmica vidrada, vitralls de colors i ferro forjat.
La casa es desdoble en dos trams de diferents alturas, i una orla ressegueix verticalment la façana i divideix el parament en dues parts.

Casa Guasch Estadella. Vilafranca del Penedès

 Carrer de la Parellada, 39. Vilafranca del Penedès
Aquest magnífic edifici entre mitgeres fou erigit per Santiago Güell i Grau el 1905 . Al primer pis una galeria amb barana de forja ornamentada amb tirabuixons i motius florals presideix la façana principal de la casa, de la que també en destaquem els guardapols motllurats en relleu i els tres òculs al segon pis, que precedeixen al terrat superior. Tota la portalada decorada sempre amb fonamentació vegetal, i en tot moment flanquejada per una renglera de falsos carreus a banda i banda de la mateixa, que fa ressaltar la façana en conjunt. A l'interior destaquen la sala principal i la galeria que dóna al pati amb  la decoració del sostre amb motllures de guix,  guixeries, pintures i vidrieras emplomades
Al primer pis una galeria amb barana de forja ornamentada amb tirabuixons i motius florals
Antiga Farmàcia Güell.
La decoració del sostre amb motllures de guix i pintures
Tapissos i decoració de l'època en molt bon estat de conservació
Vidrieres de gran colorit emplomadas
Unaltre bell tapis de l'època.
Decoraciò de principis del segle XX.
  • El meu agraïment a la família que em va permetre fotografiar les seves estançes  modernistes.



Cripta de Santa Maria. Vilafranca del Penedès.

Plaça de Santa Maria. Vilafranca del Penedès

A la cripta de la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès (façana neogòtica de 1903), ens trobem amb un conjunt escultòric del davallament de la Creu. Es tracta d'una peça essencial dins les obres de Josep Llimona, de l'any 1916 i és la millor que hi ha a la basílica. És una obra d'art essencialment religiosa. S'aixeca al fons de la cripta sobre un basament de pedra calcària  i sent la propia obra de marbre de Carrara. Està formada per un conjunt de figures, concebudes com un episodi narratiu en què es plasma el moment de l'enterrament de Crist i s'hi representen set persones que hi van prendre part. La impregnació d'idealitat modernista i el profund sentiment religiós de Llimona va infondre a aquest grup escultòric una vibració d'un fet sagrat únic.

Detalls del conjunt escultòric del davallament de la Creu de Josep Llimona
 
La signatura de Llimona en l'obra que esmentem.
L'altar de Sant Fèlix és de marbre blanc i roig. Dos àngels aletejant aguanten la peanya. Una senzilla llosa de mabre tapa les relíquies del màrtir.
Sant Fèlix.
La cripta va ser construïda entre els anys 1558 i 1561, sota el presbiteri. Està coberta amb volta de creueria molt rebaixada, de gruixudes nervadures.

Les arts decoratives. Vilafranca del Penedès.

Carrer de Santa Maria. Vilafranca del Penedès

Al voltant de la basílica de Santa Maria, mes concretament al carrer Santa Maria trobem tres peces de mobiliari urbà, com ara els fanals del carrer de Santa Maria. Són dos llums de composició simètrica, d'estructura radial, amb guarniments de ferro forjat i vitralls de colors. 
 

Carrer Santa Maria

Casa Guardiet. Vilafranca del Penedès

 Carrer de la Cort, 28. Vilafranca del Penedès.

El 1909 l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parés incorpora, com ja passa en d’altres edificis modernistes, elements propis i definitoris d’aquest estil de principis de segle XX a Catalunya dins d'una tendència medievalista. Hem d’esmentar la tribuna del xamfrà , que recorda la casa Batlló de Gaudí, amb magnífics motllurats amb motius vegetals repujats, i una línia lobulada a les golfes, que culmina aquest magnífic edifici de sinuoses i boniques formes.

 Façana lateral del carrer de la Cort.
Tribuna amb magnífics motllurats amb motius vegetals repujats.

El campanar de Sallent

Plaça de Sant Antoni Maria Claret-carrer Clos. Sallent. Barcelona

A finals del segle XIX i amb la iniciativa, primer dels rectors Dr Codina i més tard de Josep Esquerrà i el Mossén Pere Pi, l'arquitecte sallenti Josep Torres i Argullol, va alça el campanar de Sallent que va quedar inaugurat l'any 1901. Es de planta rectangular (5mx4'45m). Murs de carreus ben escairats amb cantoneres ressaltades de maó vist, dividit en quatre cossos per motllures, amb contraforts al primer cos, porta d'entrada posterior a l'esglesia, finestral al segon cos, rellotge d'esfera al tercer i finestres amb campanes al darrer; cornisa i terrat de barana calada amb pilars germinats als angles; totes les finestres son d'arc de mig punt, amb bordó sobre mènsules, obertes a cada cara; en alguna hi són dobles. Adossat a l'àbsis encarat a ponent.
Així com l'Església es va desmuntar pedra a pedra fins als seus fonaments al començament de la guerra "incivil" espanyola, el campanar va quedar indultat d'aquesta desfeta, pel poble i per el seu rellotge, en ser de "utilitat pública". Tanmateix, les campanes foren despenjades i fosses per a fer material bèlic durant el mateix període.
Assoleix  38,08 metres d'alçada.


El Campanar fou inaugurat el 1901, ens ho certifica el gravat ubicat on ens indica la senyal.
L'actual església de Santa Maria (inaugurada l'any 1946), a la plaça que rep el seu nom, i el campanar.
El dia 3 d'agost de 1946, es va celebrar la benedicció de les 4 noves campanas, que van rebre els noms de:
La primera: Martina-ValentinaMaria. La segona: Pilar-Isabel-Teresa. La tercera: Ângels-Mercè-Joana i l'última: Carme-Caterina-Petra.
Vistas desde el campanar: el carrer Cós.
L'antiga fabrica de Cal Sal.
El col.legi Torras Amat, presidint el parc municipal Pere Sallés.
La Potasa.
Els pisos nous de la zona de la plaça Sant Bernat i l'antiga casa del que va ser metge del poble, el Dr. Genaro Melcior, al carrer Clos.
Un rellotge vist des de les entranyes del campanar.
Panoràmica de la zona nord de Sallent
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...