Pavelló d’Oficines de la Catalana de Gas

Parc de la Barceloneta. Carrer Ginebra, s/n. Barcelona

Dins del parc de la Barceloneta, a Barcelona, formant part d'un conjunt nostàlgic , com va ser la Societat Catalana per a l'enllumenat de gas de Barcelona, trobem l'edifici projectat l'any 1907 que, com la torre de les aigües, que resta a pocs metres, es de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà. Originàriament va ser dissenyat per ser la seu de les oficines. Més tard, va passar a ser el dispensari mèdic per als empleats de la Companyia.
El seu disseny, no amaga, un estil modernista. Consta de planta baixa, primer pis i terrassa, avui destinats a un projecte de sostenibilitat, anomenat La Fàbrica del Sol.


Terrassa sostenible.

Detall de l'esgrafiat i l'escala

Números modernistes.La Rambla, 84. Barcelona


La Rambla, 84. Barcelona

Es tracta d'un edifici de les acaballes del modernisme, datat sobre el 1915, que conserva uns dibuixos de temes florals i números amb trencadis de ceràmica polícroma, a l'alçada del primer pis. És un detall que si es desconeix, passa desapercebut per la seva poca rellevància visual i per la seva ubicació, en el passeig de més tránsit peatonal d'Europa.

El Cap de Barcelona de Roy Liechtestein


Situada al final del Moll de la Fusta, just devant de la plaça Antonio Lopez


Obra de formigó, acer inoxidable i ceràmica, inaugurada l'any 1992. És una de les escasses mostres d'art pop a Barcelona i, en aquest cas, signada per un dels noms més importants d'aquest estil a nivell mundial: l'americà Roy Lichtenstein. "Barcelona Head" està basada en una maqueta a escala reduïda feta per l'autor l'any 1985. En aquesta obra es fan palesos alguns dels trets més característics del seu estil: el cap de perfil, les pinzellades dinàmiques o els punts d'impremta. L'escultura juga amb les formes permetent ser contemplada des de diversos punts de vista, oferint plans diferenciats.



Cooperativa La Fraternidad. Barceloneta

Al balcó principal hi ha un conjunt escultòric: dues figures femenines estirades al voltant d'un escut central, en el qual es distingeixen dues mans entrellaçades, símbol de la fraternitat.


La cooperativa de la Fraternitat s'inicià a la barberia de Josep Torrelles, al carrer Pescadors, n. º 39, l'any 1878. L'1 de desembre de 1879 es va fundar la Cooperativa Obrera La Fraternitat. Després de diferents ubicacions, finalment es trasllada definitivament al carrer del Comte de Santa Clara, núm 27, l'any 1910.
Set anys més tard, es va decidir reformar l'edifici per motius higiènics i sanitaris. Es tracta d'un edifici modernista de l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial, que segueix el model de l'arquitecte vienès Otto Wager i de la seva escola, la Wagnerschule.
L'edifici va ocupar un terreny construït de 883,45 m2. Tenia a la planta baixa la botiga amb bodega i magatzem, a la primera planta el cafè i la biblioteca, a la segona planta la sala d'actes, i en la tercera planta el magatzem i els locals per a l'administració, sala de juntes i secretaria .
La façana es va fer amb maó vista. La façana de la botiga era de vidre emmarcada per columnes dòriques, sobre les quals destaca un balcó suportat per cartells de maó.
Les àmplies finestres del cafè i la sala d'actes es van resoldre amb arcs apuntats. La unió de la cornisa amb la galeria es va realitzar mitjançant finestres i esglaons de totxo, als carreus arrenquen arcs gòtics.
La cooperativa va funcionar fins l'any 1974. Posteriorment el local va passar a ser una oficina de la Caixa de Pensions, mentre la resta de plantes comença de degradar-se. El 2001 es va recuperar com a biblioteca pública del barri i es va encarregar la rehabilitació a l'arquitecte Josep Maria Rovira.
L'equip d'arquitectes (Josep Maria Rovira, Orlando González i Antoni Soler) que ha dirigit la segona fase de restauració ha utilitzat els plànols originals de 1917 per reconstruir l'entrada principal que l'entitat bancària, que fins ara ocupava bona part de la planta baixa , va enderrocar. D'aquesta manera, la façana del carrer de Sant Carles recupera l'aspecte que tenia l'any 1918, quan la cooperativa va inaugurar la nova seu. També s'han reforçat els fonaments i els balcons de l'edifici.
Carrer Sant carles, 9. Barri de la Barceloneta. Barcelona


Gaudí a la Barceloneta.



A tocá de la plaça de Mar, a la Barceloneta i al mitg de la sorra i gairabè arran d'ella, es troba una placa de ferro colat amb base de pedra rectangular, on podem llegir:

"La visió del Mediterrani
constitueix per mi
una necessitat"

Antoni Gau

Pel vist en Gaudí era un gran admirador, com la majoria dels catalans, del mar mediterrani. Es veritat que la vista que tenia en aquell llavors, no era la d'ara. !Què donariem per sapigué la seva opinió de la mediterrània d'avui, vista desde aquest mateix punt!.

La Sinagoga Major. Barcelona

La Sinagoga Major. Carrer Marlet, 5. Barcelona.

De la vella sinagoga del Call s'ha recuperat dues sales totalment diferenciades . A la primera destaquen restes d'un edifici que corresponen als primers temps de Barcelona, com un «opus afiricano», un tipus d'obra que es feia llavors en edificis d'ús públic. Són visibles, per descomptat, els murs medievals del segle XIII i, un mur de la mateixa època que correspon a l'edifici original. Al fons de la peça han aparegut dus pous que utilitzaben els tintorers que van entrar a ocupar la sinagoga quan aquesta fou saquejada. Eren uns jueus conversos, la família Arguens, que també es va veure obligada a fugir a França i, segons expliquen, la seva efígie va ser cremada públicament per decisió del tribunal de la Inquisició. A la segona sala, a la qual s'accedeix després de cobrir-s'ha el cap amb un solideu, es veuen dos finestrals orientats cap a Jerusalem i una menorah-canelobre de set braços-obra de l'artista mallorquí Ferran Aguiló (1957) en record dels seus avantpassats. La volta, data lel segle XVII. L'angle més inferior donava a l'antic carrer de les Dones.
Els dos pous dels tintorers Arguens.

El mezuzac. Al llindar de la porta d'entrada.
Al mateix carrer Marlet, al número 1, La placa hebrea

Cofre al Passeig del Born. Barcelona

Passeig del Born. Barri de la Ribera. Barcelona

Conjunt escultòric dissenyat per Jaume Plensa, que avui forma part del paisatge urbanístic plenament integrat al Passeig del Born i que el 1992, data de la seva colocació i inauguració va formà part de l'Olimpíada cultural, com a fet paral.lel a la Olimpíades esportiva de Barcelona - 92.
La simbologia del conjunt representa un cofre de dimensions considerables recolzat en un banc del passeig i quatre bales de canó, que fan referència a l'època medieval, on aquesta zona era el centre de la societat barcelonina.


Torre de les Aigües


Parc de la Barceloneta. Barcelona

Josep Doménech I Estapà, arquitecte pre-modernista nascut a Tarragona 1858-1917, autor de emblemàtiques edificacions com el Teatre Poliorama, l'edifici de Catalana de Gas, Observatori Fabra, la Facultat de Medicina, la casa Antoni Costa, el Museu de la Ciència, l'Hospital Clinic, la Presó Model de Barcelona, entre d'altres, però també de la Torre de les Aigües de Catalana de Gas al emplaçada al actual parc de la Barceloneta.
El 1843, es va constituir "la Sociedad Catalana para el Alumbrado de Gas" a Barcelona, actual Catalana de Gas. L'empresa, inicia les seves activitats a la Barceloneta, instal·lant uns gasòmetres per a la fabricació i distribució posterior de gas cap a la resta de la ciutat.
L'augment de la demanda per part dels barcelonins/es obligà a ampliar-ne les instal·lacions, amb la construcció, els anys 1906 i 1907, d'una torre d'aigües. La torre de 45 metres d'alçada, permetia augmentar la pressió de l'aigua utilitzada. Josep Domènech i Estapà va idear una torre com un tronc octogonal coronada amb una coberta cònica, feta amb maó vist i ornamentada amb trencadís ceràmic d'estètica clarament modernista.
Josep Domènech i Estapà, com arquitecte, no tenìa molts coneixements tècnics per realitzar una instal·lació de bombeig d'aquesta magnitud. Per aixó va contactar amb el seu bon amic eI catedràtic de l'Escola Industrial de Barcelona, per demanar-li que dissenys de la instal.lació, però aquest donat de la seva ocupació no tenia temps per dur-ho a terme i va delegar la comanda a un dels seus més brillants alumnes acabats de llicenciar, en Pau.
Pel primerenc enginyer aquesta feina el va captivar i va ser duta a terme per part d'ell amb passió en 2 llargs anys.

Anècdota

Però el fet és que les feines es van demorar més del previs, donat que Barcelona havia d'importar diferents peces des de la tècnicament avançada Anglaterra, així que el dia de la inauguració, amb la perafernària presència dels alts càrrec de Barcelona i massiva afluència dels seus habitants, part de la instal·lació no havia estat provada, i és en aquell fatídic dia, precisament al intentar engegar la honorada estació de bombeig és quan, davant de la perplexitat dels assistent no va funcionar, i el nostre protagonista, aquell enginyer acabat de fornejar, va ser el pol de l'ira de tots els assistents, el seu promotor, el rector de l'Escola i l'arquitecte. Dies després donat que el Pau no podia trobar l'errada en el seu projecta, minada la seva confiança i siguen la rialla de tots els barcelonins/es, va decidir suïcidar-se, tirant-se des de dalt de la seva primera i última obra, la torre de les Aigües.
Dies més tard es va descobrir que l'instal.lació estava perfectament dissenyada, i que el problema era una de les vàlvules d'origen anglosaxó instal·lades, que com s'hauria de saber, el sentit d'obertura és al in revés dels instruments d'aquesta mena a la resta d'Europa.
Diu la llegenda urbana, que en les hores on pel cinturó del litoral no transiten gaires cotxes i es percep calma i silenci, es pot escoltar com si algú treballes fent picar el seu martell i remenant la seva capsa d'eines en l'interior de la torre, altres diuen que els anglesos que la visiten no poden veure mai els seus colors reals i que en aparença per ells tot és de tonalitat grisenca.
Text: Daniel Pinarello



Bar Pinotxo. La Boqueria


Mercat de la Boqueria. Barcelona

Aviat fará un any que estic per aquí donant a conèixer alguns detalls d'escenes, persones i fets de Catalunya en general i de Barcelona en particular (alguna excepció veure-ho), que són del meu interes, i que penso pot ser-ho d'algú mes. Aquest és el motiu d'aquestes passejades per carrers i avingudes, per llibres i revistes. No pretenc donar molts detalls tècnics ni cronològics, ni fer cap tesi sobre això o allò. La meva pretensió és donar-los a conèixer en un blog mes, aquests fets i gents que m'agradan i que em fa guanyar temps quan en altres ocasions podriam dir que el perdria. En algunes ocasions em permeto posar alguns enllaços on us donaràn tot tipus de detalls sobre l'article.
Això ve al cas perquè tant passejar, cal descansar i per a això, si ens trobem pel casc antic, res millor com fer-ho al costat d'en Pinotxo, personatge popular, bon conversador i amic de tots els que ens apropem al seu bar, al mercat de la Boqueria de Barcelona, a tastar els seus plats o senzillament a prendre un cafè.
I després d'aquest descans seguirem el nostre complaent camí, descobrint les nostres ciutats i pobles, al mateix temps que passegem i avancem per la vida.
Rebeu una abraçada plena de felicitat, i com diria un avantpassat meu: "Llegiu i estimeu-vos."

El Pinotxo el trobare-ho just a l'entrada del mercat de la Boqueria.

La Làpida hebrea


Carrer Marlet, 1. Barcelona


El 1820, i durant unes obres dutes a terme al nùmero 1 del carrer Marlet de Barcelona, en l'antic i ignorat barri medieval, i despres d'aproximadament 700 anys, va ser descoberta aquesta placa.
En ella es fa referència al rabí Samuel Hasareri. Pel que sembla la traducció que l'Ajuntament va disposar a sota, no sembla estar del tot molt encertada.

TRADUCCION
EL SANTO RABINO SAMUEL
HASARERI. NUNCA SE ACABE
SU VIDA. AÑO 692.
SE HALLO CON OTROS RESTOS DEL
TIEMPO DE LOS JUDIOS EN ESTA
CASA LEVANTADA SOBRE LAS
RUINAS DE LAS QUE FUNDO
Sto. DOMINGO. AÑO 1826

Al mateix carrer Marlet, al numero 5 hi trobare-ho La Sinagoga Major

Avinguda de la Llum de Barcelona

Entrada al carrer Bergara. Fotografia de 1980.

El que va ser, una avinguda plena de botigues i al fons un cinema, pero que en ser subterrania i veure les seves tipicas columnes en formacio de bessones, li donava un cert encant passejar per allà.


Fotografias: Google imágenes

Antiga galeria comercial subterrània, ubicada sota el carrer de Pelai, entre la plaça de Catalunya i la confluència dels carrers Bergara, i Balmes, a la qual s'havia d'accedir per les entrades als Ferrocarrils Catalans de la Generalitat, ja que ocupava el primer pis subterrani de l'estació de plaça Catalunya. Té una extensió de prop de 2.000 metres quatrats.
En aquest passatge fou inaugurada el 1940 una de les primeres galeries comercials de Barcelona i la primera subterrània d'Europa, que portava el nom d'Avinguda de la Llum, amb un total de seixanta vuit botigues. El principal impulsor d'aquest projecte va ser Jaume Sabaté Quixal. Desprès d'uns anys de gran èxit comercial i atractiu on, fins i tot, va ser declarada lloc d'atracció de forasters i turisme per l'Ajuntament de Barcelona, inicià un període de lenta decadència i degradació. Aquest fet, juntament amb l'aparició d'un projecte per urbanitzar el "triangle de la vergonya", solar que hi havia sobre l'Avinguda, motivà finalment el tancament de la galeria al començament de 1990. El projecte constructiu "El Triangle", va aconseguir canviar la denominació del solar, conegut desprès com el "triangle d'or". Les reformes de finals dels anys noranta, van suposar la creació d'un centre comercial, reutilitzant part de l'avinguda de la Llum per establir-hi la perfumeria francesa Sephora.
L'avinguda de la Llum, tot i que ha deixat de ser un carrer subterrani de Barcelona, encara és un espai destacat en el paisatge barceloní, que guarda darrera del mur records d'un moment històric de la ciutat.

El que és. Sephora, una gran perfumeria, que ocupa tota una avinguda.

Fragment de la pelicula Bilbao, on es veu l'antiga avinguda de la llum

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...