Marxapeus prostituïts


Sota el llindar del número 22 de La Rambla.

La Rambla de Barcelona. Número 24.
Les petjades de les prostitutes de la Rambla de Barcelona

Les finques 20, 22 i 24 de la Rambla estan en obres per convertir-se en hotel. La singularitat d'aquest futur hotel és que es construeix on anys enrere hi havien hagut cases de putes. I en els llindars de dues d'aquestes finques encara hi ha les marques impacients que les prostitutes feien amb els talons d'agulla mentre esperaven la clientela. Les petjades han quedat com un baix relleu en els llindars de les escales i els promotors de l'obra, respectuosos amb el que molts creuen que és només una llegenda urbana, han decidit conservar-los. Arrancaran els marxapeus, que fan un 5 centímetres de gruix, i diuen que els emmarcaran. Això es el que ha assegurat a l'AVUI Ignasi Torralba, l'amo del restaurant Amaya, que ocupa part dels baixos d'aquestes finques, i que es un dels promotors de l'hotel. Potser penjaran aquests quadres de les petjades en el vestíbul del nou establiment o se'ls quedarà el restaurant, que ja ha decidit que no tancarà durant les obres.
Va ser el mateix Torralba qui va explicar fa anys al periodista i escriptor Lluís Bonada que la propietària de la casa de barrets volia treure el marxapeus gravats i que ell la va convèncer que no ho fes al·legant que era "un patrimoni de la ciutat".
González Ledesma, també escriptor i periodista, descriu aquests marbres dient que estan "materialment menjats, acoltellats pels talons de les dones que esperaven allà. Filles de les hores, esclaves de les mirades fugitives, nines sense temps, la seva empremta queda en aquest veritable monument històric que mereixeria un racó pietós en un museu de la ciutat".

Prostitució per decret
A partir del 1956, quan la prostitució es prohibeix per decret i es tanquen els bordells, les dones que es dedicaven a aquest ofici es van veure obligades a buscar els clients al carrer. Durant anys la part baixa de la Rambla va ser l'aparador més gran per anar a mirar, escollir i fer tractes. Tot aquest món va començar a canviar al finals dels anys vuitanta. Els dos principals impulsors que van forçar la transformació van ser la instal·lació de la Universitat Pompeu Fabra a la plaça del teatre i la preparació dels Jocs Olímpics. L'Ajuntament i l'Associació d'Amics i Comerciants de la Rambla van treballar plegats per eliminar els meublés i els chulos. Des del 1988 al 1992 els promotors privats van invertir en la remodelació 6.000 milions de les antigues pessetes i l'administració uns 4.000 milions més.
Torrabalba i l'amo de l'estanc que ocupa un altre dels baixos d'aquestes finques van anar comprant els pisos per evitar nous estadants indesitjables. "Vam pagar el nostre impost revolucionari", diu amb sorna Torralba.
El projecte de l'hotel tampoc ha tingut un camí fàcil. El pla d'usos de la Rambla els ho va posar difícil perquè no permet cap més hotel de tres o menys estrelles ni fer-lo en un lloc habitat per veïns després del 2005. Els promotors van demanar llicència el 2007 per un hotel de quatre estrelles i en el període d'informació pública els veïns van presentar al·legacions perquè temen que l'aire condicionat del futur establiment els faci la vida impossible.

Article de Maria Favá al diari Avui del 12 decembre de 2009
Fotografies: jmp


Un gratacels a la plaça Catalunya.

Maqueta del projecte de 1918.

El rascacielos perdido de plaza Catalunya

Los norteamericanos Howells y Rogers diseñaron en 1918 la que iba a ser la torre más alta de Europa y que ocuparía el solar que ahora ocupa la FNAC Triangle


La reciente pasión de Barcelona por los rascacielos tiene un antecedente antiquísimo y desconocido: una torre de 130 metros de altura y 30 plantas proyectada en 1918 y destinada al solar de plaza de Catalunya que actualmente ocupa la FNAC Triangle.

Esta es una de las sorpresas que reserva al visitante la exposición Cerdà 150 Anys de modernitat. La ha procurado uno de sus comisarios, Fernando Marzá, que supo de este proyecto en un viejo ejemplar de la revista American Architect. Basándose en una perspectiva del alzado y en dos plantas, Marzá ha hecho construir una espectacular maqueta que se presenta en esta muestra por primera vez y que da idea cabal de lo que hubiera sido esta construcción barcelonesa en una época en la que los rascacielos no habían llegado todavía a Europa.

El proyecto arquitectónico, que acabó en eso, en proyecto, surgió a instancias de Ramon Selles Miró. Al frente de un grupo de inversores catalanes, este promotor se propuso comprar varios solares de plaza de Catalunya y construir un gran edificio, que debía albergar oficinas –en aquellos días había déficit de oficinas en la ciudad–, un hotel, galerías comerciales y, en el subsuelo, una estación de ferrocarril.
Selles Miró encargó el proyecto a dos destacados arquitectos estadounidenses, John Mead Howells y James Gamble Rogers. El primero ganó cuatro años después, junto a Raymond Hood, uno de los concursos más sonados de aquellos tiempos: el de la sede del diario Chicago Tribune, una impresionante torre de estilo neogótico, 141 metros de altura y 36 plantas, que se construyó entre 1923 y 1925 y se convirtió en una de las referencias arquitectónicas de la ciudad estadounidense. El segundo desarrolló algunos de sus principales trabajos en universidades como Yale, Columbia o Nortwestern, donde dejó varios edificios de inspiración también neogótica.

Bajo el título "España tendrá un rascacielos", American Architect publicó el 29 de diciembre de 1920 la noticia de este proyecto, en un artículo que empezaba así: "¡España y rascacielos! Nos cuesta hallar congruencia al juntar estas dos palabras, porque tendemos a pensar que aquel es un país de patios, edificios bajos y terrados planos....". Luego, la iniciativa fracasó y el silencio cayó sobre ella. Hasta ahora.

Escrit per Llàtzer Moix a La Vanguardia.es el dia 25 de Novembre de 2009.

La Parella. Port de Barcelona.



Tot passejant pel port de Barcelona, ens trobem amb una escultura, anomenada La Parella. Formada per dues peças molt estilitzada, de bronze, acolorides amb una pàtina verda, obra de Lautaro Díaz Silva, col.locada el 1998 al Moll de la Fusta, que simbolitza els vells amants mirant les eternas aigües del mar.
Com a curiositat, al passeig de Palma de Mallorca hi ha una altra escultura amb el mateix títol, obra de Pere Pavia.


La Parella, a Palma de Mallorca.

In Memoriam de 49 marines. EE.UU.


El 17 de gener de 1977, van ancorar a Barcelona els vaixells de l'armada dels Estats Units, USS Guam i el USS Trenton amb més de 2500 marines. Aquella nit en tornar als vaixells després de "distreure's" per la part baixa de Barcelona, 49 marines van perdre la vida al xocar la barca que els portava a la seva destinació amb un mercant basc. En el seu honor, hi ha un senzill monòlit, molt a prop del naufragi, al Portal de la Pau, al costat del vell edifici de la Duana. En una de les cares podem veure els noms del 49 marines i en una altra llegim en anglès:

"EN MEMÒRIA DELS MEMBRES DE LA ARMADA AMERICANA I DEL COS DE MARINES, QUE SERVIAN AL USS GUAM I EL USS TRENTON I QUE VAN PERDRE LA VIDA EN AQUEST PORT EL 17 DE GENER DE 1977. I COM GRATITUD CAP ALS FUNCIONARIS, CIUTADANS I EQUIPS DE RESCAT DE BARCELONA, PER LA SEVA COL.LABORACIÓ AMB L'ARMADA NORD AMERICANA "

Les 4 Columnes de Puig i Cadafalch

RENEIXEN LES CUATRE COLUMNES DE PUIG I CADAFALCH.
DESPRÈS DE 82 ANYS, UN NOU TRIOMF DE EL SENTIT COMÚ I LA LÒGICA.  EL "SENY" ENS EMBOLCALLA AMB ELS FETS DE LA HISTORIA


Fotografies realitzades el 10 de desembre de 2010

Els arquitectes Josep Miquel Rosselló i Manel Sangenís han estat els encarregats de redactar el projecte de restitució de les Quatre Columnes.


La Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals, és la que ha permès que avui s’hagi reconstruït el que el dictador Primo de Rivera va fer enderrocar, per ser un símbol català.


L'emplazament original era devant la font màgica de Carles Buïgas i ara queden raderre.


Columnes de capitells d'estil jònic i són de pedra artificial. Tenen 19 metres d'alçada, un metre menys de les originals, i una mica mes primes de 2 metres de l'amplada, que Puig i Cadafalch va projectà.
-------------------------------------------
Novembre de 2009
Nomès van estar d'empeus 9 anys, de 1919 a 1928, quan un dictador les va fer enderrocar.


fotografies: arxiu històric de Barcelona
16 de Novembre de 2009.


Las columnas de Puig i Cadafalch volverán a erigirse en Montjuïc en septiembre

La obra se levantó en 1919 en homenaje a las cuatro barras de la Senyera y fue destruída en 1928 durante la dictadura de Primo de Rivera

BARCELONA. (EUROPA PRESS) Las obras para que las Cuatro Columnas del arquitecto Josep Puig i Cadafalch vuelvan a la montaña de Montjuïc de Barcelona se prevén empezar en febrero y terminarán en septiembre, anunció hoy el cuarto teniente de alcalde de Urbanismo, Ramon García Bragado.
Presentación del proyecto de restauración de las columnas de Josep Puig i Cadafalch en el saló Lluís Companys del Ayuntamiento de Barcelona / Roser Vilallonga
La obra se levantó en 1919 en homenaje a las cuatro barras de la bandera catalana, la Senyera. Las columnas se verán de frente desde plaza España, tal como estaban antes de su destrucción en 1928 durante la dictadura de Primo de Rivera. Se colocarán más arriba de la Font Màgica de Montjuïc, en la plaza del Marquès de Foronda, para no entorpecer su visión.
Las cuatro columnas medirán 18,7 metros de altura, uno menos que las originales para harmonizarlas con el entorno, y su amplitud será de 20 metros entre la primera y la última. Su restitución llega tras la aprobación por unanimidad en el pleno de junio de 2008 de una proposición de ERC que instaba a recuperarlas, lo que tiene un valor simbólico, según el líder de ERC en el Ayuntamiento, Jordi Portabella.
Según él, es un ejemplo de la "tenacidad barcelonesa" y del rechazo al "uso de la fuerza como valor político", declaró durante la presentación. En una rueda de prensa, el presidente del PP en el Ayuntamiento, Alberto Fernández Díaz, calificó el presupuesto de "excesivo e irreal por los tiempos que corren".
Fernández Díaz lamentó que el Gobierno municipal haya presentado el proyecto antes del fin del período de exposición pública, que termina el lunes, y sin responder a las alegaciones de los populares. El PP quiere colocar las columnas lateralmente para preservar el paisaje actual, como defendía en un principio el Ayuntamiento, afirmó.


La noticia a EL PAIS
----------------------------------------------------------------------------------
Personalment, penso que és de justícia la seva rehabilitació i posada novament en escena aquesta obra del genial personatge, com a arquitecte, i com a català involucrat políticament i socialment amb el seu pais; perseguit pels governs espanyols per això, tant a la seva persona com a la seva obra.
He pogut llegir aquests dies, veus discrepants i contràries, per ser una despesa que ja no te sentit i no serveix per a res la seva reconstrucció. Però es clar, si pensessim sempre així no tindríem ni un monument històric, tot serien pedres caigudes.
Que seria d'un poble sense història?.
Puig i Cadafalch, sens dubte, es i serà part important de la nostre història.

Dades històriques del modernisme.

"La morfina", de Santiago Rusiñol. Cau Ferrat, Sitges

Palau de la Música. Cúpula invertida. Domènech i Montaner

Anys i fets dins de l'àmbit modernista.

1881.- Apareix L'Avenç. Primera estada de Ramon Casas a París
1882.- Fundació del Centre Catalá per Valentí Almirall,
1883.- Celebració del Segon Congrés Catalanista.
Gaudí: casa Vicens, el Capricho, Sagrada Familia.
1884.- Gaudí: finca Güell.
1885.- Presentació del Memorial de Greuges a Alfons XII.
Primer Cau Ferrat de Santiago Rusiñol al carrer de Muntaner de Barcelona, amb Enric Clarasó. Canigó, de Jacint Verdaguer.
1886.- Publicació de Lo Catalanisme de Valentí Almirall. Gaudí: palau Guell.
1887.- Lluís Doménech i Montaner: casino de Canet de Mar.
1888.- Exposició Universal de Barcelona.Lluís Doménech i Montaner: Hotel Internacional, café-restaurant del parc de la Ciutadella. Primera estada de Santiago Rusiñol a París.
1889.- Gaudí: palau episcopal d'Astorga, col legi de les Teresines, Lluís Doménech i Montaner: palau Montaner. Viatge en carro per Catalunya de R. Casas i S. Rusiñol.
1890.- Fundació del Centre Excursionista de Catalunya. Primera exposició conjunta de Rusiñol, Casas i Clarasó a la Sala Pares de Barcelona. R. Casas: Plein air.
1891.- Fundació de l'Orfeó Catalá. Miquel Blay: Els primers freds.
1892.- Publicació de La tradició catalana de Josep Torras i Bages. Aprovació de les Bases de Manresa. Gaudí: casa de los Botines (Lleó). Primera festa modemista de Sitges. S. Rusiñol: La nena de la clavellina. Francesc Galofre: Bòria avall.
1893.- Segona festa modernista de Sitges. Fundació del Cercle Artístic de Sant Lluc. Alexandre de Riquer: L'Anunciació.
1894.- Tercera festa modernista de Sitges. R. Casas: Garrote vil. La poesía, La Pintura i La Música, de S. Rusiñol.
1895.- Gaudí: Celler Guell. Josep Puig i Cadafalch: casa Martí. Lluís Doménech i
Montaner: casa Thomas. S. Rusiñol publica Anant pel món i Oracions.
1896.- J. Puig i Cadafalch: caves Codorniu.Nocturn, andante morat, d'Adriá Gual. Josep M. Tamburini: Harmoníes del bosc.
1897.- Lluís Doménech i Montaner: Institut Pere Mata de Reus. Quarta festa modernista de Sitges. Inauguració d'Els Quatre Gats. R. Casas: Tándem, Apareix Luz. Joaquim Mir: La catedral dels pobres. Adriá Cual: La rosada.
1898.- Gaudí: can Calvet. J. Puig i Cadafalch: casa Amatller, casa Gari. R. Casas: Sortida de la processó de Corpus de Santa María del Mar. S. Rusiñol: Fulls de la vida i la peca teatral L'alegria que passa. Silenci, d'A. Gual. Apareix Catalónia.
1899.- Cinquena festa modernista de Sitges. Primer número de la revista Quatre Gats. Primer número de la revista Pél & Ploma. R. Casas: La cárrega.
1900.- A. Gaudí: Bellesguard, parc Güell. Apareix Joventut Joan Maragall: Visions i Cants. Enric Clarasó: Memento Homo.
J. Puig i Cadafalch: casa Macaya. Lluís Doménech i Montaner: casa Navas de Reus. S. Rusiñol publica l'obra teatral Cigales i formigues.
1903.- Gaudí: restauració de la catedral de Mallorca. J. Puig i Cadafalch: casa Terrades (casa de les Punxes). Lluís Doménech i Montaner: Hospital de Sant Pau. S. Rusiñol estrena el drama El pati blau. J. Maragall: Elogi de la paraula. Miquel Blay: Perseguint la il lusió. Josep Llimona: Desconsol.
1904.- Gaudí: casa Batlló. J. Puig i Cadafalch: casa Quadras Apareix la revista Forma, Adriá Gual estrena Misteri de dolor. Enric Clarasó: Eva. Josep Llimona: Monument al Doctor Robert. Isidre Nonell: Les desgraciades
1905.- Lluís Doménech i Montaner: Palau de la Música Catalana, casa Lleó Morera.
1906.- Moviment de la Solidaritat Catalana. Publicació de La nacionalitat catalana d'Enric Prat de la Riba. Gaudí: casa Milá.
1907.- S. Rusiñol publica la novel.la, L'auca del senyor Esteve.

Els 4 Gats

RUTA MODERNISTA. Punt 23

Carrer Montsió, 3 bis. Barcelona.
Casa Francesc Martí (arquitecte, Puig i Cadafalch)

Va ser un local amb diferents denominacions, bar, cerveseria, restaurant, cafeteria, cabaret, hostal. La veritat es que va ser una mica de tot. Es va inaugura el 12 de juny de 1897. Des d'un principi va ser centre d'acollida d'artistes i personatges amb un denominador comú; passar-s'ho bé trencan amb les estructures fetes i fer-sa amb les noves corrents modernes i modernistes.
Així doncs, dir els quatre gats a Barcelona, sempre m'ha sotjerit el pensement bohemi, modernista, innovador, trencador, racò de tertúlies, cenacle, cau d'arts, vetllades literàries i musicals, espectacles de titelles, joventut...etc, i com no podria ser menys, noms com Picasso, Gaudi, Rusiñol, Casas, Opisso, Nonell, Romeu, Granados, Albeniz, Millet, pertanyien a aquest niu d'artistes. En aquell cau és respirava cultura, art, idees de gent trencadora, innovadora, és a dir la bohèmia pura, la bohèmia moderniste.
És clar que la paraula bohèmia res tè a veure amb els bons negocis . Axis va ser, aquell establiment durà pocs anys, sis, fins el 1903. Desprès esdevinguè seu del Cercle Artistic de Sant Lluc, fins la guerra incivil del 36.
El seu promotor i propietari Pere Romeu, home d'un carisme fort donat pel seu caracter i el seu fìsic, va morí pocs anys després del tancament del local, i el seu amic Santiago Rusiñol li va dedica unas paraules plenas d'amistad.
"Aquell racó pintoresc, ple de somnis i cabòries que espantaven al menestral, aquells quadres de les parets que les noies de sa casa no els podien anar a veure perque els agradaven massa; aquella fumerola de pipes que emborratxava d'idees els parroquians de la casa; dorm en pau amic que t'ho mereixes. No havies fet mes que bé, i no tinguis recança d'anar-te'n. Nosaltres si que t'enyorarem, i en tu enyorarem una època que el fantasiar feia viure."
Peró la seva fama supera l'oblit, la prova és que l'interior, que en tancar es va convertir en magatzem, ens arriba miraculosament preservat i per això a la rederìa del anys setanta va tornar a obrir amb mes o menys sort. Al 1989, sota una nova direcció, prent força i fins avui.
Tinc de dir, que anar a els quatre gats, i mentre prenc un café, sento que m'envolta aquella atmosfera artistica, que de ben segur van crear aquells joves d'idees innovadores i un chic afrancesades. Suggereixo que al passar pel carrer Montsió, no deixeu d'entrar-hi i respirar aquell ambient que s'intueix, ple d'aire humà i geni artistic, enmarcat dis d'una bohemia moderniste.
Just

Casas i Romeu eran molt aficionats a l'automòbil

El tàndem, de Ramòn Casas. Avui al museu d'art modern de Barcelona

Plaques integrades en el paviment, a l'entrada dels establiments
més emblemàtics de Barcelona,
com reconeixement de l'Ajuntament.
I unaltre que diu;
" De l'antiga imatge de Sant Josep amb l'infant Jesús, obra de l'escultor Josep Llimona, destruida en una época de perturbacions, nomès s'en salvaren els caps gràcies a una noia anònima. En record d'aquest gest s'ha reconstruit l'escultura, que es dedica a les accions desinteressades i per sempre oblidades de tantes dones desconegudes". Novembre 2000.
Passem a l'altre costat de la Via Laietana i ens trobem emb el Palau de la Musica Catalana

Exposicións de Lluís Llumá

Una de les seves últimes creacions.
Cuadre fet amb 10.000 peces de vidre de 1x1 cms., pintats un per un.


DEL 22 DE MAIG AL 27 DE JUNY, EXPOSICIÓ A BERGA DE LA SEVA OBRA

Lluís Llumà (Sant Joan de Vilatorrada, agost de 1962)

PIXELS DE PATUM
Lluís Llumà torna a exposar al Frankfurt Berga amb una clara temàtica patumaire. La seva obra parteix d’unes significatives imatges de la Patum i les transforma fins arribar a un resultat sorprenent que és una provocació per la imaginació de l’observador.
“El concepte d’art és tan ambigu que a mi em permet fer el que vulgui i a vosaltres interpretar el que us sembli”
Lluís Llumà

“La Patum. Amb aquest nom es coneix una de les manifestacions folklòriques més espectaculars del país. Petards, foc, bestioles mitològiques, diables infernals, turcs, cavallets, àngels, dimonis, …, representació de la lluita entre el bé i el mal.
A l’artesà Lluís Llumà ningú li ha imposat tendències, ha triat la dificultosa i complexa tècnica del vidre. La seva profunda personalitat d’artesà el situa en l’artista que ha tractat d’interpretar, en pla preferent, la Patum de Berga. Obra realitzada no només amb les mans, sinó també amb el cor. Els seus quadres de la Patum demanen participar-hi, no pas mirar-s’ho a recer, ni a través d’una pantalla digital.
Endinseu-vos-hi! No ho agraireu mai prou.”
Rossend Gubianes (Artista pintor, taller artesà)

Aquí en tenim una mostra

----------------------------
Exposició "MOSAICS"
de
Lluís Llumá
Del 2 al 28 de Novembre 2009

BIBLIOTECA CAL GALLIFA
Sant Joan de Vilatorrada




A r t e s à d e l v i d r e


llumartvidres@gmail.com
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...